Albada tempestuosa

Com llamps, les branques del pi mort, que encara resisteix d'empeus sobre la cinglera del Cap de Mort, semblem voler enllaçar cel i terra, atraure l'aiguat, clamar al cel.

Cingles dels Cavalls

La Miranda i el Cingle dels Cavalls.

Vista esbiaixada de del camí que flanqueja sota el cingle del Bolet de Can Pobla.

Can Robert, punt de partida.

Justament aquí es va detenir el monstre. Acaba l'asfalt dels carrers i rera les tanques de les últimes parcel·les edificades comença la finca de Can Robert. 
Tot i que ens fa caminar més per anar a fer curtíssimes vies d'entrenament, el tancament de la pista és un encert, però hi ha massa excepcions a dir dels cotxes que trobem de vegades a Can Pobla.

Iressistibles, els Cingles i les Puntes dels Cavalls em criden.

Dues cares d'un vesant: nord de la Mola

Des de la transitadíssima carena del Pagès la Mola mostra les seves cares plenes de racons, vies, baumes i corriols, tots ells molt menys coneguts que les populoses alçades.
Aquí la descoberta cal buscar-la avall.

 Nord-est

Nord-oest

de fet, més aviat oest

La muntanya més nua, el Montcau

Poca pell queda en les seves alçades. La codina s'hi mostra nua i extensa com enlloc, però les fondalades son verdes, selvàtiques i espesses.

Hom diria que la imatge és inclinada, però el Montcau presenta els estrats així, en pendent cap a ponent. Els regalims d'aigua després de lespluges contrasten amb l'horitzontalitat de les repises, i és que aquesta muntanya, en ser nua, mostra com l'aigua s'escorre per la seva superficie poc permeable enlloc de filtrar-se per una terra que no te.

La Mata exòtica.

Aquesta, la d'exotisme, és la sensació que em transmet un bassal d'aigua en una carena, acompanyat del jonc, que situo expressament a primer terme.
La convergència en aquest racó natural d'unes intervencions humanes amb un gran salt temporal entre elles genera un paisatge almenys peculiar.

Joncs i núbols comparteixen una passió descabellada.

Corriol

La visió de Montserrat a la llunyania, escribint l'horitzó a ponent de les carenes santllorentines, mai em cansa, i menys a contrallum. L'ull (i la càmera) se me n'hi van.

Cels impossibles amb un contrast general que difereix dels contrastos locals, fan treballar de valent per a obtenir una còpia satisfactòria, i de fet quasi cap ho és. Seguiré treballant. 

Aresta prohibida

Per a més anhel i desig hi és prohibit tot accés, doncs escalar-lo és l'única possibilitat d'assolir-ne el cim.

Furtivament enfilarem un dia el Turó de les Nou Cabres.

Malpas dels Cavalls

Sota la cara est de la Miranda dels Cavalls, el Jaume es mira l'horitzó abans de seguir el camí travessant aquest punt on la repisa desapareix.

Un dels camins d'entorn més feréstec i vertical per ascendir La Mola. Hi cal la cadena?

Cap de Mort, Cavall Bernat, Terrassa...

... es la primera vista extensa que s'ens obre quan accedim al massís per la Canal de les Bruixes.

Tarda de cel ventós i lluent, i llum dura i nítida.

Albada emboirada a llevant

Amb la canal Gran a l'ombra, la Castellassa de Can Torres s'alça com un troç de cinglera que vulgui escapar del massís, primera víctima dels embats del sol, les boires, els vents...