La visió de Montserrat a la llunyania, escribint l'horitzó a ponent de les carenes santllorentines, mai em cansa, i menys a contrallum. L'ull (i la càmera) se me n'hi van.
Cels impossibles amb un contrast general que difereix dels contrastos locals, fan treballar de valent per a obtenir una còpia satisfactòria, i de fet quasi cap ho és. Seguiré treballant.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Un altre bloc a seguir!!! :D
ResponEliminaEl perfil de Montserrat atrau i captiva des d'aquí també, matí, tarda i quasi nit. Cada dia que l'atmosfera el deixa veure. Així com el perfil de la Mola.
Un dia, tornant de la feina, em sortiré del revolt que hi ha a la sortida 15 de l'A7 per aquesta captivació hipnòtica!