La muntanya més nua, el Montcau

Poca pell queda en les seves alçades. La codina s'hi mostra nua i extensa com enlloc, però les fondalades son verdes, selvàtiques i espesses.

Hom diria que la imatge és inclinada, però el Montcau presenta els estrats així, en pendent cap a ponent. Els regalims d'aigua després de lespluges contrasten amb l'horitzontalitat de les repises, i és que aquesta muntanya, en ser nua, mostra com l'aigua s'escorre per la seva superficie poc permeable enlloc de filtrar-se per una terra que no te.

La Mata exòtica.

Aquesta, la d'exotisme, és la sensació que em transmet un bassal d'aigua en una carena, acompanyat del jonc, que situo expressament a primer terme.
La convergència en aquest racó natural d'unes intervencions humanes amb un gran salt temporal entre elles genera un paisatge almenys peculiar.

Joncs i núbols comparteixen una passió descabellada.

Corriol

La visió de Montserrat a la llunyania, escribint l'horitzó a ponent de les carenes santllorentines, mai em cansa, i menys a contrallum. L'ull (i la càmera) se me n'hi van.

Cels impossibles amb un contrast general que difereix dels contrastos locals, fan treballar de valent per a obtenir una còpia satisfactòria, i de fet quasi cap ho és. Seguiré treballant. 

Aresta prohibida

Per a més anhel i desig hi és prohibit tot accés, doncs escalar-lo és l'única possibilitat d'assolir-ne el cim.

Furtivament enfilarem un dia el Turó de les Nou Cabres.

Malpas dels Cavalls

Sota la cara est de la Miranda dels Cavalls, el Jaume es mira l'horitzó abans de seguir el camí travessant aquest punt on la repisa desapareix.

Un dels camins d'entorn més feréstec i vertical per ascendir La Mola. Hi cal la cadena?