Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BN. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de gener del 2014

Lith casolà a base de formol (homemade formalin lith dev.)

Sense disposar de paraformaldehid (Triviño em va enviar formaldehid –formol– enlloc de la seva forma precipitada), preparo revelador Gaf 79b (també Ansco 79b) segons la següent fórmula:

Solució A:

  • Aigua a 30 ºC:                     750 ml
  • Sulfit de sodi anhídrid        1g
  • Formaldehíd (formol 37%) 80 ml*
  • Metabisulfit de potassi       10,5 g
  • Aigua freda                           fins a 1 l
Solució B:
  • Aigua a 50ºC:                      250 ml
  • Sulfit de sodi anhídrid        40 g
  • Acid bòric en cristalls         10 g
  • Hidroquinona                      30 g
  • Bromur de potassi              2 g
  • Aigua freda                          fins a 1 l

*La formula original demana 30 g de paraformaldehid. Tenint en compte que la riquesa d'aquest es del 99% (100 % a efectes pràctics) i que la del formol és del 37% en pes, és fàcil deduïr que 30 g de paraformaldehid al 99% equivaldran a 80 ml de formaldehid al 37%.

La solució de treball que he utilitzat ha estat 10 ml de solució A + 30 ml de solució B + 100 ml d'aigua, i a partir del primer revelador esgotat, n'afegeixo una quantitat variable a la següent solució (l'anomenant Old Brown –OB). La relació doncs és 1+3+10+xOB.
Prefereixo fer quantitats molt petites i refrescar el revelador oxidat amb noves aportacions de solució A i B a proporció, fins a 2 cops, i a partir d'aquí tornar a començar.

Bàsicament, el funcionament del revelador és el següent:
El formol de la solució A reacciona lentament amb el sulfit de la solució B formant hidròxid de sòdi. Aquest fet te dos efectes: per una banda l'hidròxid de sòdi baixa dràsticament el ph de la solució i la hidroquinona passa a ser molt activa, i per altre banda l'efecte de preservació del sulfit va desapareixent, cosa que explica el ràpid esgotament de la solució de treball, tot i que el formol, que també desapareixerà en reaccionar amb el sulfit, te efecte preservant sobre la hidroquinona.

Això explica que inicialment el revelat sigui molt lent i suau, moment en que es produeixen els colors, i que en un moment donat els negres apareguin puntualment on més llum ha rebut l'emulsió.

Controlar el temps d'exposició i de revelat, així com la seva relació amb les dilucions és qüestió de pràctica i d'intuició.
Sobre el paper que he fet el gruix de les proves, Kentmere Art Classic, els temps d'exposició que millor m'han funcionat han estat de 8 a 10 vegades el que dona una tira de prova del mateix paper en un revelador estandard.
Quan el revelador ha estat fresc, en uns 15 minuts he obtingut els tons desitjats; una segona còpia en el mateix revelador ha trigat quasi 30 minuts i els negres no han estat tan profunds; refrecant amb aportacions de solucions A i B aquest temps s'ha reduÏt, però és preferible fer revelador nou.

El Kentmere Art Classic de seguida el vela químicament per les vores no exposades. Una aportació de 2 ml d'una solució de bromur de potassi al 10% millora molt en aquest aspecte, però els tons verdosos de la hidroquinona encara no es sotmeten amb aquesta aportació de bromur, i he d'experimentar amb aportacions superiors compensades amb una major exposició de la còpia.

De moment en les imatges de mostra he rematat els tons verdosos amb Seleni en disolució 1+9 i 1 minut de bany, al qual reacciona molt ràpidament l'Art Classic.
Cal destacar també que la textura d'aquest paper en dificulta l'escanejat, mostrant un gra a la imatge digital que és textura de paper a la fotografia real.




Kentmere Art Classic.
60" d'exposició a f11; 20x25 cm; Gaf 79b 10+30+100+30OB nou, + 2 ml de bromur de potassi al 10%. 15' de revelat.





Kentmere Art Classic.
40" d'exposició a f11; 20x25 cm; Gaf 79b 10+30+100+30OB nou, + 2 ml de bromur de potassi al 10%. 13' de revelat.




Kentmere Art Classic. 
60" d'exposició a f11; 20x25 cm; algunes reserves; Gaf 79b anterior usat 1 cop, refrescat amb 10+30 ml. 13' de revelat.





Kentmere Kentona 2, impossible ja de trobar.
L'emulsió és la mateixa que la de l'Art Classic segons fàbrica, però els colors que agafa aquest paper amb els reveladors lith son espectaculars.
50" d'exposició a f11; 20x25 cm, Gaf 79b 10+30+100+50OB+2 bromur de potassi 10%. 15'30" de revelat.





Kentmere Art Classic.
50" d'exposició a f11; 20x25 cm, Gaf 79b anterior usat 1 cop, refrescat amb 15+30 ml. 10'30" de revelat.





Kentmere Art Classic; sense més dades.



Properament els desastres, i més proves.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Montcau a la penombra






Des dels Cortins les últimes llums il·luminen l'herba que contrasta amb el Montcau.


Positivat sobre Kentmere Kentona de grau 2, amb Rollei Creative Lith 10+10+280+50 O.B. durant 12 minuts, i virat directe al seleni 1:19 en HCA enlloc d'aigua.

Rollei Retro 400 S, amb un filtre groc, revelat amb R09 1:100 durant 1 hora.

L'escaner és un desastre!

dimarts, 9 de juliol del 2013

Limits urbans

... de Terrassa, a llevant.




Paper Slavich Unibrom 160, grade 3, 24 x 30 cm.
Positivat amb Rollei Vintage Creative Lith, 10+10+230+50 ml O.B. crec.

dimecres, 20 de febrer del 2013

Pins, vent, vius i morts.

Potser s'hi diu el fort contrast amb que em va quedar el negatiu amb el motiu d'aquest dia de llum intensa i cel net.
Ja que vaig treure dues còpies, provo el virador sèpia en una d'elles, aquesta (haig de netejar l'escaner).




Els pins creixen, s'enlairen cercant la llum, tan que es debiliten i moren.
Mentre, han donat ombra a les alzines i roures que acabaran fent un bosc ben dens.

dimarts, 15 de gener del 2013

Rodalia ben llunyana...

... però quin seria si no el seu lloc?

Poca o gens de justicia fa l'escaner a aquesta còpia que a les mans es mostra plena de matissos.

Pineda de pi roig al voltant de Malanyeu.

Una de les primeres còpies satisfactòries amb tècnica de positivat Lith.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Albada tempestuosa

Com llamps, les branques del pi mort, que encara resisteix d'empeus sobre la cinglera del Cap de Mort, semblem voler enllaçar cel i terra, atraure l'aiguat, clamar al cel.


dilluns, 5 de novembre del 2012

Dues cares d'un vesant: nord de la Mola

Des de la transitadíssima carena del Pagès la Mola mostra les seves cares plenes de racons, vies, baumes i corriols, tots ells molt menys coneguts que les populoses alçades.
Aquí la descoberta cal buscar-la avall.

 Nord-est

Nord-oest
de fet, més aviat oest

diumenge, 28 d’octubre del 2012

La muntanya més nua, el Montcau

Poca pell queda en les seves alçades. La codina s'hi mostra nua i extensa com enlloc, però les fondalades son verdes, selvàtiques i espesses.



Hom diria que la imatge és inclinada, però el Montcau presenta els estrats així, en pendent cap a ponent. Els regalims d'aigua després de lespluges contrasten amb l'horitzontalitat de les repises, i és que aquesta muntanya, en ser nua, mostra com l'aigua s'escorre per la seva superficie poc permeable enlloc de filtrar-se per una terra que no te.


dimarts, 16 d’octubre del 2012

Corriol

La visió de Montserrat a la llunyania, escribint l'horitzó a ponent de les carenes santllorentines, mai em cansa, i menys a contrallum. L'ull (i la càmera) se me n'hi van.
































Cels impossibles amb un contrast general que difereix dels contrastos locals, fan treballar de valent per a obtenir una còpia satisfactòria, i de fet quasi cap ho és. Seguiré treballant. 


dissabte, 6 d’octubre del 2012

Malpas dels Cavalls

Sota la cara est de la Miranda dels Cavalls, el Jaume es mira l'horitzó abans de seguir el camí travessant aquest punt on la repisa desapareix.



Un dels camins d'entorn més feréstec i vertical per ascendir La Mola. Hi cal la cadena?

dijous, 13 de setembre del 2012

Cap de Mort, Cavall Bernat, Terrassa...


... es la primera vista extensa que s'ens obre quan accedim al massís per la Canal de les Bruixes.

































Tarda de cel ventós i lluent, i llum dura i nítida.