Abans i després de la nevada, al voltant de La Mola

Tot i la inconcreció de la data, les imatges giren entorn de la nevada que la matinada del 23 de febrer d'enguany va emblanquinar tot el prelitoral, les primeres uns quants dies abans i les de la neu el mateix 23.

Els processos fotoquímics ja ho tenen això de fer-se esperar per a obtenir les imatges: revelar la pel·lícula, assecar-la, fer una prova de contacte, positivar el paper, esvandir, assecar.... 

 Font de les Cantarelles.
Rollei Retro 400s massa revelada; Rollei Vintage Creative Lith sobre Fotokemika  Varycon.

La mateixa pel·lícula i el mateix paper.

Castell del Coll de Tanca. 
Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. L'hi escauria una mica més de revelat.
Argenti Max Black sobre Adox MCC 110.

 Nevada a la roureda de la Canal de les Teixoneres.
Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. 
Rollei Vintage Creative Lith sobre Adox MCC 110.

Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. 

Rollei Vintage Creative Lith sobre Fotokemika  Varycon.

Contrallum a ponent des de La Pola.

Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º.

Argenti Max Black sobre Adox MCC 110.

Pins, vent, vius i morts.

Potser s'hi diu el fort contrast amb que em va quedar el negatiu amb el motiu d'aquest dia de llum intensa i cel net.
Ja que vaig treure dues còpies, provo el virador sèpia en una d'elles, aquesta (haig de netejar l'escaner).

Els pins creixen, s'enlairen cercant la llum, tan que es debiliten i moren.
Mentre, han donat ombra a les alzines i roures que acabaran fent un bosc ben dens.

Savina morta, roca viva.

Camí de Mura, una lleugera pluga fa lluïr el Montcau i tot allò que l'envolta, quan la tènue i esbiaixada llum s'ecola per alguna clariana entre els núbols.

Rodalia ben llunyana...

... però quin seria si no el seu lloc?

Poca o gens de justicia fa l'escaner a aquesta còpia que a les mans es mostra plena de matissos.

Pineda de pi roig al voltant de Malanyeu.

Una de les primeres còpies satisfactòries amb tècnica de positivat Lith.

Cingles dels Cavalls

La Miranda i el Cingle dels Cavalls.

Vista esbiaixada de del camí que flanqueja sota el cingle del Bolet de Can Pobla.

Can Robert, punt de partida.

Justament aquí es va detenir el monstre. Acaba l'asfalt dels carrers i rera les tanques de les últimes parcel·les edificades comença la finca de Can Robert. 
Tot i que ens fa caminar més per anar a fer curtíssimes vies d'entrenament, el tancament de la pista és un encert, però hi ha massa excepcions a dir dels cotxes que trobem de vegades a Can Pobla.

Iressistibles, els Cingles i les Puntes dels Cavalls em criden.

La muntanya més nua, el Montcau

Poca pell queda en les seves alçades. La codina s'hi mostra nua i extensa com enlloc, però les fondalades son verdes, selvàtiques i espesses.

Hom diria que la imatge és inclinada, però el Montcau presenta els estrats així, en pendent cap a ponent. Els regalims d'aigua després de lespluges contrasten amb l'horitzontalitat de les repises, i és que aquesta muntanya, en ser nua, mostra com l'aigua s'escorre per la seva superficie poc permeable enlloc de filtrar-se per una terra que no te.

La Mata exòtica.

Aquesta, la d'exotisme, és la sensació que em transmet un bassal d'aigua en una carena, acompanyat del jonc, que situo expressament a primer terme.
La convergència en aquest racó natural d'unes intervencions humanes amb un gran salt temporal entre elles genera un paisatge almenys peculiar.

Joncs i núbols comparteixen una passió descabellada.

Corriol

La visió de Montserrat a la llunyania, escribint l'horitzó a ponent de les carenes santllorentines, mai em cansa, i menys a contrallum. L'ull (i la càmera) se me n'hi van.

Cels impossibles amb un contrast general que difereix dels contrastos locals, fan treballar de valent per a obtenir una còpia satisfactòria, i de fet quasi cap ho és. Seguiré treballant. 

Malpas dels Cavalls

Sota la cara est de la Miranda dels Cavalls, el Jaume es mira l'horitzó abans de seguir el camí travessant aquest punt on la repisa desapareix.

Un dels camins d'entorn més feréstec i vertical per ascendir La Mola. Hi cal la cadena?

Cap de Mort, Cavall Bernat, Terrassa...

... es la primera vista extensa que s'ens obre quan accedim al massís per la Canal de les Bruixes.

Tarda de cel ventós i lluent, i llum dura i nítida.