Descampats limítrofs amb l'industrial i humil barri de La Grípia de Terrassa, amb perfumades i colorides sorpreses pre-primaverals.
Trix 400 revelat amb Rodinal, paper Kentmere Art Classic i revelador D85 casolà. 

Lith casolà a base de formol (homemade formalin lith dev.)

Sense disposar de paraformaldehid (Triviño em va enviar formaldehid –formol– enlloc de la seva forma precipitada), preparo revelador Gaf 79b (també Ansco 79b) segons la següent fórmula:

Solució A:

• Aigua a 30 ºC:                     750 ml
• Sulfit de sodi anhídrid        1g
• Formaldehíd (formol 37%) 80 ml*
• Metabisulfit de potassi       10,5 g
• Aigua freda                           fins a 1 l

Solució B:

• Aigua a 50ºC:                      250 ml
• Sulfit de sodi anhídrid        40 g
• Acid bòric en cristalls         10 g
• Hidroquinona                      30 g
• Bromur de potassi              2 g
• Aigua freda                          fins a 1 l

*La formula original demana 30 g de paraformaldehid. Tenint en compte que la riquesa d'aquest es del 99% (100 % a efectes pràctics) i que la del formol és del 37% en pes, és fàcil deduïr que 30 g de paraformaldehid al 99% equivaldran a 80 ml de formaldehid al 37%.

La solució de treball que he utilitzat ha estat 10 ml de solució A + 30 ml de solució B + 100 ml d'aigua, i a partir del primer revelador esgotat, n'afegeixo una quantitat variable a la següent solució (l'anomenant Old Brown –OB). La relació doncs és 1+3+10+xOB.

Prefereixo fer quantitats molt petites i refrescar el revelador oxidat amb noves aportacions de solució A i B a proporció, fins a 2 cops, i a partir d'aquí tornar a començar.

Bàsicament, el funcionament del revelador és el següent:

El formol de la solució A reacciona lentament amb el sulfit de la solució B formant hidròxid de sòdi. Aquest fet te dos efectes: per una banda l'hidròxid de sòdi baixa dràsticament el ph de la solució i la hidroquinona passa a ser molt activa, i per altre banda l'efecte de preservació del sulfit va desapareixent, cosa que explica el ràpid esgotament de la solució de treball, tot i que el formol, que també desapareixerà en reaccionar amb el sulfit, te efecte preservant sobre la hidroquinona.

Això explica que inicialment el revelat sigui molt lent i suau, moment en que es produeixen els colors, i que en un moment donat els negres apareguin puntualment on més llum ha rebut l'emulsió.

Controlar el temps d'exposició i de revelat, així com la seva relació amb les dilucions és qüestió de pràctica i d'intuició.

Sobre el paper que he fet el gruix de les proves, Kentmere Art Classic, els temps d'exposició que millor m'han funcionat han estat de 8 a 10 vegades el que dona una tira de prova del mateix paper en un revelador estandard.

Quan el revelador ha estat fresc, en uns 15 minuts he obtingut els tons desitjats; una segona còpia en el mateix revelador ha trigat quasi 30 minuts i els negres no han estat tan profunds; refrecant amb aportacions de solucions A i B aquest temps s'ha reduÏt, però és preferible fer revelador nou.

El Kentmere Art Classic de seguida el vela químicament per les vores no exposades. Una aportació de 2 ml d'una solució de bromur de potassi al 10% millora molt en aquest aspecte, però els tons verdosos de la hidroquinona encara no es sotmeten amb aquesta aportació de bromur, i he d'experimentar amb aportacions superiors compensades amb una major exposició de la còpia.

De moment en les imatges de mostra he rematat els tons verdosos amb Seleni en disolució 1+9 i 1 minut de bany, al qual reacciona molt ràpidament l'Art Classic.

Cal destacar també que la textura d'aquest paper en dificulta l'escanejat, mostrant un gra a la imatge digital que és textura de paper a la fotografia real.

Kentmere Art Classic.

60" d'exposició a f11; 20x25 cm; Gaf 79b 10+30+100+30OB nou, + 2 ml de bromur de potassi al 10%. 15' de revelat.

Kentmere Art Classic.

40" d'exposició a f11; 20x25 cm; Gaf 79b 10+30+100+30OB nou, + 2 ml de bromur de potassi al 10%. 13' de revelat.

Kentmere Art Classic. 

60" d'exposició a f11; 20x25 cm; algunes reserves; Gaf 79b anterior usat 1 cop, refrescat amb 10+30 ml. 13' de revelat.

Kentmere Kentona 2, impossible ja de trobar.

L'emulsió és la mateixa que la de l'Art Classic segons fàbrica, però els colors que agafa aquest paper amb els reveladors lith son espectaculars.

50" d'exposició a f11; 20x25 cm, Gaf 79b 10+30+100+50OB+2 bromur de potassi 10%. 15'30" de revelat.

Kentmere Art Classic.

50" d'exposició a f11; 20x25 cm, Gaf 79b anterior usat 1 cop, refrescat amb 15+30 ml. 10'30" de revelat.

Kentmere Art Classic; sense més dades.

Properament els desastres, i més proves.

Riera de les Arenes 1

L'herba lentament rebenta el formigó que ràpidament s'hi va abocar.
Guanyarà.

Lith 10+10+230+50 O.B. Paper Kentona de grau 2, que ja no crec que trobi enlloc.
La pel·lícula és la Rollei Retro 400S (Agfa Aviphot) revelada amb R09 (Agfa Rodinal) 1:100 en una hora.

Montcau a la penombra

Des dels Cortins les últimes llums il·luminen l'herba que contrasta amb el Montcau.

Positivat sobre Kentmere Kentona de grau 2, amb Rollei Creative Lith 10+10+280+50 O.B. durant 12 minuts, i virat directe al seleni 1:19 en HCA enlloc d'aigua.

Rollei Retro 400 S, amb un filtre groc, revelat amb R09 1:100 durant 1 hora.

L'escaner és un desastre!

Sants, Barcelona: dos racons, tres processos, sis fotos

Negatiu: Rollei Retro 400S revelat desatès amb R09 One Shot (Rodinal) 1:100 1 hora.

 

Kentmere Art Classic, revelat amb Rollei Creative Lith 10+10+220+50 old brown. Blanquejat amb ferricianur potàssic i virat amb sulfur sòdic.

 

  Kentmere Art Classic, revelat amb Rollei Creative Lith 10+10+220+50 old brown. Lleuger viratge amb seleni 1+9 3'.

 

Kentmere Art de Luxe 3, revelador estandard; banyat al seleni 1+9 5', que no arriba a virar però intensifica.

 

Kentmere Art Classic, revelat amb Rollei Creative Lith 10+10+220+50 old brown. Blanquejat amb ferricianur potàssic i virat amb sulfur sòdic.

 

Kentmere Art Classic, revelat amb Rollei Creative Lith 10+10+220+50 old brown. Lleuger viratge amb seleni 1+9 3'.



 

Kentmere Art de Luxe 3, revelador estandard; banyat al seleni 1+9 5'.

Llunyania propera a la Vall de Toran.

Estiu i hivern, sempre l'he vist rajar igual. Serà una font; serà questió d'enfilar-s'hi.
Ben entrats a la Vall de Toran, camí d'Era Honeria i a tocar de carretera, els ulls i l'objectiu de la càmera se n'hi van de dret.

Virades a sèpia amb blanqueig previ i després d'esvandides directes al seleni, que confereix aquest to lilós que només assoleixo amb el Ilford MGIV.

Ametllers florits a Abella de la Conca

Rodalia llunyana aquesta...

Quasi no els ensopego florits, com cada any, que se m'escapen.

Sembla que el paper Ilford s'ho empassa tot: altes llums, ombres...

Positivat amb Argenti Max Black, després d'un virat indirecte sèpia, un altre virat al seleno 1:4 proporciona uns tons que sense el sèpia previ no aconsegueixo.

Abans i després de la nevada, al voltant de La Mola

Tot i la inconcreció de la data, les imatges giren entorn de la nevada que la matinada del 23 de febrer d'enguany va emblanquinar tot el prelitoral, les primeres uns quants dies abans i les de la neu el mateix 23.

Els processos fotoquímics ja ho tenen això de fer-se esperar per a obtenir les imatges: revelar la pel·lícula, assecar-la, fer una prova de contacte, positivar el paper, esvandir, assecar.... 

 Font de les Cantarelles.
Rollei Retro 400s massa revelada; Rollei Vintage Creative Lith sobre Fotokemika  Varycon.

La mateixa pel·lícula i el mateix paper.

Castell del Coll de Tanca. 
Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. L'hi escauria una mica més de revelat.
Argenti Max Black sobre Adox MCC 110.

 Nevada a la roureda de la Canal de les Teixoneres.
Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. 
Rollei Vintage Creative Lith sobre Adox MCC 110.

Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. 

Rollei Vintage Creative Lith sobre Fotokemika  Varycon.

Contrallum a ponent des de La Pola.

Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º.

Argenti Max Black sobre Adox MCC 110.

Savina morta, roca viva.

Camí de Mura, una lleugera pluga fa lluïr el Montcau i tot allò que l'envolta, quan la tènue i esbiaixada llum s'ecola per alguna clariana entre els núbols.

Rodalia ben llunyana...

... però quin seria si no el seu lloc?

Poca o gens de justicia fa l'escaner a aquesta còpia que a les mans es mostra plena de matissos.

Pineda de pi roig al voltant de Malanyeu.

Una de les primeres còpies satisfactòries amb tècnica de positivat Lith.

Cingles dels Cavalls

La Miranda i el Cingle dels Cavalls.

Vista esbiaixada de del camí que flanqueja sota el cingle del Bolet de Can Pobla.

Can Robert, punt de partida.

Justament aquí es va detenir el monstre. Acaba l'asfalt dels carrers i rera les tanques de les últimes parcel·les edificades comença la finca de Can Robert. 
Tot i que ens fa caminar més per anar a fer curtíssimes vies d'entrenament, el tancament de la pista és un encert, però hi ha massa excepcions a dir dels cotxes que trobem de vegades a Can Pobla.

Iressistibles, els Cingles i les Puntes dels Cavalls em criden.

La muntanya més nua, el Montcau

Poca pell queda en les seves alçades. La codina s'hi mostra nua i extensa com enlloc, però les fondalades son verdes, selvàtiques i espesses.

Hom diria que la imatge és inclinada, però el Montcau presenta els estrats així, en pendent cap a ponent. Els regalims d'aigua després de lespluges contrasten amb l'horitzontalitat de les repises, i és que aquesta muntanya, en ser nua, mostra com l'aigua s'escorre per la seva superficie poc permeable enlloc de filtrar-se per una terra que no te.

Malpas dels Cavalls

Sota la cara est de la Miranda dels Cavalls, el Jaume es mira l'horitzó abans de seguir el camí travessant aquest punt on la repisa desapareix.

Un dels camins d'entorn més feréstec i vertical per ascendir La Mola. Hi cal la cadena?

Cap de Mort, Cavall Bernat, Terrassa...

... es la primera vista extensa que s'ens obre quan accedim al massís per la Canal de les Bruixes.

Tarda de cel ventós i lluent, i llum dura i nítida.

Albada emboirada a llevant

Amb la canal Gran a l'ombra, la Castellassa de Can Torres s'alça com un troç de cinglera que vulgui escapar del massís, primera víctima dels embats del sol, les boires, els vents...