Ametllers florits a Abella de la Conca

Rodalia llunyana aquesta...

Quasi no els ensopego florits, com cada any, que se m'escapen.

Sembla que el paper Ilford s'ho empassa tot: altes llums, ombres...

Positivat amb Argenti Max Black, després d'un virat indirecte sèpia, un altre virat al seleno 1:4 proporciona uns tons que sense el sèpia previ no aconsegueixo.

Abans i després de la nevada, al voltant de La Mola

Tot i la inconcreció de la data, les imatges giren entorn de la nevada que la matinada del 23 de febrer d'enguany va emblanquinar tot el prelitoral, les primeres uns quants dies abans i les de la neu el mateix 23.

Els processos fotoquímics ja ho tenen això de fer-se esperar per a obtenir les imatges: revelar la pel·lícula, assecar-la, fer una prova de contacte, positivar el paper, esvandir, assecar.... 

 Font de les Cantarelles.
Rollei Retro 400s massa revelada; Rollei Vintage Creative Lith sobre Fotokemika  Varycon.

La mateixa pel·lícula i el mateix paper.

Castell del Coll de Tanca. 
Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. L'hi escauria una mica més de revelat.
Argenti Max Black sobre Adox MCC 110.

 Nevada a la roureda de la Canal de les Teixoneres.
Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. 
Rollei Vintage Creative Lith sobre Adox MCC 110.

Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º. 

Rollei Vintage Creative Lith sobre Fotokemika  Varycon.

Contrallum a ponent des de La Pola.

Fomapan 100 revelat amb Rodinal 1:50 durant 7'30'' a 20 º.

Argenti Max Black sobre Adox MCC 110.

Llum i reflexes al Montcau.

Nova taula d'orientació al Montcau, nova de fa dies, doncs la foto també te dies, i a saber si encara hi és o ha desaparescut, com a La Mola.

La pel·lícula, caducada, aguanta les altes llums com si res.

Pins, vent, vius i morts.

Potser s'hi diu el fort contrast amb que em va quedar el negatiu amb el motiu d'aquest dia de llum intensa i cel net.
Ja que vaig treure dues còpies, provo el virador sèpia en una d'elles, aquesta (haig de netejar l'escaner).

Els pins creixen, s'enlairen cercant la llum, tan que es debiliten i moren.
Mentre, han donat ombra a les alzines i roures que acabaran fent un bosc ben dens.

Savina morta, roca viva.

Camí de Mura, una lleugera pluga fa lluïr el Montcau i tot allò que l'envolta, quan la tènue i esbiaixada llum s'ecola per alguna clariana entre els núbols.

Rodalia ben llunyana...

... però quin seria si no el seu lloc?

Poca o gens de justicia fa l'escaner a aquesta còpia que a les mans es mostra plena de matissos.

Pineda de pi roig al voltant de Malanyeu.

Una de les primeres còpies satisfactòries amb tècnica de positivat Lith.

Albada tempestuosa

Com llamps, les branques del pi mort, que encara resisteix d'empeus sobre la cinglera del Cap de Mort, semblem voler enllaçar cel i terra, atraure l'aiguat, clamar al cel.